EL VIATGE DE HORA I MITJA D’UNA TARGETA VISA ROBADA
· En un dia tranquil de l’any 2001, abans de l’euro, però que es comprava com sempre amb les targetes de plàstic sense ensenyar el carnet d’identificació com ara es mostra.
JR. Júnior va ser amb la seva cosina a comprar al Corte Anglès i es va dur la seva targeta a les sis de la tarda i retorn a les set al seu domicili, just per agafar una bossa d’esport, ficar aquesta cartera amb tota documentació, inclosa la seva VISA de IberCaja , tancar la cremallera i anar-se’n uns 15 minuts més tard, només ell a la sessió diària del gimnàs habitual que portava assistint com cada tarda de set a vuit a prop del seu districte. Tot això a la ciutat de Saragossa.
· Era un divendres de setembre, aquell dia només van ser 45 minuts de suar la gota amb les arts d’aquesta catedral de la musculatura, ja que a les vuit terme els seus exercicis, retorn a casa a les 20,10 hores, comento amb la seva mare el que ha passat de les compres, la seva interlocutora procreadora li va dir que necessitava el seu carnet d’identitat per al següent dia fer una gestió, de manera que va obrir la bossa d’esports i la bitlletera, i no va trobar aquesta targeta VISA, la resta estava tot igual que abans d’anar de compres, de manera que va buidar tot el contingut en una taula per entre els dos revisar bé aquesta desaparició.
·
· A l’altra habitació hi havia el cap de família, espòs i pare de JR. que ja li començava a picar la seva oïda i la seva curiositat del que succeïa a l’altra banda de l’habitació contigua, que no apareixia aquesta targeta de plàstic per cap banda, amb tota mena d’innocents comentaris, sense que res del que passava per la ment del pare de l’esmentat xicot de 21 anys, que al final en aquella tarda no havia fet compra alguna, i per tant repetia que la targeta no havia sortit del seu cartera.
·
· Es va acostar fins ells dos el pare de família, i els va dir: .- Et l’han robat! ... -! Segura “... ..
·
· No!, Impossible ... .... Si al final no he comprat res, no m’ha agradat el que buscava ... ...la targeta la vaig ficar a la cartera, i ara no està ..! -Ha desaparegut! ..- Va dir el noi ....
·
· El pare respost contundent .- On has estat després ?....! Al gimnàs! .- Doncs allà és on te l’han robat !..........- segur, seguríssim ... ... ... ....
· Impossible! .- Repetir decidit el noi .—He deixat la cartera dins de la bossa tancada amb cremallera, en una taquilla amb clau, i tot estava al seu lloc, no hi falta res, el rellotge ningú m’ho ha tocat, la mini Play Station tampoc, cinc-centes pessetes tampoc ... ... Que no, que no m’han tocat res! .- ... .... Que tot estava al mil.límetre, igual que jo ho deixi!.
·
· Anem a les pàgines grogues del telèfon!. -A trucar a IberCaja, per “ja” ara que són les 20,30 hores de la tarda, lin la tarjeta !!! JA !!!!.- va dir el pare aixecant ja la veu.
· Que no pot ser! .- Que no ho crec! .- Va dir incrèdul el xicot, i repetit per la mare, que també dubtava de l’afirmació del cap de família.
·
· A les 20,40 van aconseguir parlar amb l’entitat bancària i anular la targeta, ia les 20,45 els van cridar d’aquesta entitat dient que la targeta havia estat fins ara operativa i l’han anul.lat, però que des de les 19,30 ... ... a les 20,45 ... ...
- (S’havia gastat 89.000 PESSETES), en una hora i quart, de la següent manera: - 7.000 ptes en una gasolinera entre gasoil i “llaminadures”, ....: 10.000 ptes en compres d’articles en Galeries Primer de Saragossa, i el darrer transacció pocs minuts abans de la cancel.lació va ser de 72.000 pts en un “Putian CLUB” dels afores de la ciutat de Saragossa.
· Va ser una gran desolació la “feina”, que aquella nit cap dels tres personatges va poder enganxar l’ull donant-li voltes al llit i el cap, al dia següent van ser molt d’hora a l’entitat bancària per donar part del que va passar verbalment, per després anar pel gimnàs, on se’ls va suggerir la mateixa manera que el director bancari l’anar a posar la denúncia a la comissaria de policia de torn. Allà i seguint els comentaris del encarregat i propietari d’aquest gimnàs i d’alguns clients ja robats en setmanes anteriors, van recaure totes les sospites sobre un individu bru, forta, de gairebé dos metres d’alt, quaranta, molt reservat i que només portava unes setmanes per allà, que feia coses rares com anar a les 19 hores, no canviar-se de roba i marxar a les 19,20 alguns dies ..., així que li van donar el nom a la policia i aquesta no tardo moltes hores a tenir-lo ja a la presó, ja que estava fitxat i va ser confés de tots els robatoris de les últimes setmanes per aquest districte ia saber si de part d’Espanya com van sorgir comentaris.
·
· El director de IberCaja es porto cavallers amb el acollonit xicot que gairebé se li queda la seva llibreta d’estalvis més neta que una patena, si triga una o dues hores més el seu pare a anular aquesta targeta, ja que al ritme frenètic que portava amb les “ putes “el gran incondicional malaltís i intel.ligent lladre del frenesí sexual amb ADN d’Mascle-esquellers, i inseminador de” Senyoretes de cites “que en dues hores es ventila totes les” meuques “d’Aragó, Guadalajara i comunitats limítrofes, i cas de no mirar aquesta cartera en tot el cap de setmana, es “renta” sexualment tot el Sud de França després de la península Ibèrica, que se li hagués quedat noia per als seus demències sexuals incondicional, i com a bon mascle-cabrio Espanyol sense la Roja .... , però amb la VISA calenta, cremant fins a arribar milions de pessetes sense límit de plaer i diners que hagués quedat endeutada aquesta targeta de plàstic. Així doncs aquest director va prometre el noi JR. que se li donaria la indezmización legal i reglamentària de 50.000 ptes que és el que es dóna en aquests casos de robatori, com una quantitat màxima de compensació econòmica.
·
· Van passar els mesos i un bon dia una trucada telefònica li comunico un advocat que volia que es retirés la denúncia a canvi de pagar el deute dinerària el pare del obsés sexual, a fi que no ingressat no a la presó, sinó en un centre squiatrico per violadors veterans reincidents i perduts per a la societat, i que aquesta acció mataria d’un disgust al seu arruïnat procreador que ja portava anys pagant deutes de tota mena, i que com a éssers humans que som i per l’amor de Déu, pagar una altra vegada més per tenir la eximent del perdó i retirada de la denúncia, i així intentar evitar el recluimiento en aquest establiment i el dolor de cor del pobre i desgraciat pare que no es mereixia el viure a l’infern de tenir un monstre per fill.
·
· En qüestió el malalt era un quaranta amb molta maldat, que estava matant disgustos al seu ancià pare de 70 anys, jubilat, arruïnat dineral pel dimoni del fill, i que la resta de germans de fora del domicili de la persona gran no volien saber de la seva existència si estava viu o mort, passaven d’ell familiars i tota mena d’amics i veïns, etc. ... ... ...
·
· Va ser tan contundent l’argument de l’advocat, que estova el cor del pare de JR. , I el va convèncer de tal manera que van accedir tota la unitat familiar en perdonar, i aquí no ha passat res si tornaven els diners, però en aquell moment van oblidar el greu que havia estat tot el que era el significat del que va passar, ja que no era un delicte més, que es tapa amb la restauració del mal, del robat, del material, els diners, sinó que ningú es va adonar que es deixava un “monstre” solt, i que el protegir un pecat pitjor, ja que devia ser tractat mèdicament per tal que en el futur no passés coses pitjors o irremeiables, amb sang o violències de caràcter sexual o de gènere que després ja no hi hauria retorn al irremeiable.
En realitat això no es va saber, ja que el judici no se si es va arribar a celebrar, ja que al retirar la denúncia per escrit el dia mateix del judici, per part de JR. el que després va esdevenir només Déu ho sap, ja que tant al “Monstre”, com el seu pare i advocat se’ls va donar “Potser”, l’última oportunitat abans de caure en el “abisme” de delinqüència totalitària, de les drogues, dels possibles delictes sexuals o de violència futura de gènere cap al femení o torçar cap a camins més tortuosos de “pederàstia” en els propers anys futurs, ja que hi ha malalties que de no tractar com ha de ser i contundentment per professionals no tenen cura més que amb la mort.
Escrit per:
MONSTRUOPIRENAICOHUMANOIDETOTAL.-JAVIERINTER.-SPAIN.-CEE.
